Els drets dels discapacitats en les comunitats de propietaris

El primer error ve ja en l’art. 10.1 quan diu que “no requerirà l’acord previ de la Junta de Propietaris” en les qüestions que després es desenvolupen als següents apartats, concretament el b), relatiu a les corresponents obres i instal·lacions a favor de la “accessibilitat universal”, que és del que avui tractem en aquest treball. És alguna cosa que ningú entén, a part de que segueix estant vigent l’art. 14.c), on es manté l’obligació de convocar Junta per a qualsevol tipus d’obra. Cap dels responsables polítics i legisladors han sabut explicar com s’accepten i qui ho decideix les obres o instal·lacions proposades per un propietari a favor dels “discapacitats”. Doncs, fins i tot, encara que s’exigeixi l’Administració Pública – apartat a-, sempre caldrà reunir a la Comunitat per repartir el cost i aprovar la mateixa Llei en l’art. 10.2, com no pot ser d’una altra forma.

Problemes Jurídics

Hi ha dos problemes jurídics per al propietari que demana unes obres a favor dels “discapacitats”, sigui ell o persones que convisquin a la casa.

Un, que si ningú fa cas a les seves propostes, ni tan sols es convoca Junta com actua el sol·licitant? Doncs no li queda un altre remei que acudir a un judici ordinari de l’art. 249.1.8º de la Llei d’Enjudiciament Civil contra la comunitat, la qual cosa suposa temps i diners, advocat i procurador, prova pericial, etc. El mateix passarà si la Junta, quan es reuneixi, encara que solament sigui per determinar el pagament, denega les obres, total o parcialment, atès que llavors haurà d’impugnar amb el mateix conducte processal citat en el termini de tres mesos que estableix l’articulo 18.1.c), però almenys aquesta segona opció aquesta prevista en la Llei, mentre que la primera, que pot ocórrer amb freqüència, no hi ha antecedents sobre aquest tema.

L’art. 10.1.b) de la repetida *LPH inclou, com a beneficiaris, als quals “visquin, treballin o prestin serveis altruistes o voluntaris”, conceptes amplis que, precisament per això, poden donar a lloc a diverses interpretacions. En tot cas, és clar que les peticions sempre hauran de ser canalitzades, en principi, pel propietari, doncs no cap que el “discapacitat” ho demani pel seu compte, tret que utilitzis les previsions de la Llei 15/95 i sigui una de les persones ocupants aquesta disposició legal. El problema, és que la despesa correria del compte del sol·licitant.

Qui pot sol·licitar les obres?

L’exigència d’aquestes obres a favor dels discapacitats – incloent els majors de 70 anys – solament cap en principi si l’import no supera les 12 mensualitats de despeses ordinàries, descomptades les subvencions o les ajudes públiques. Les 12 mensualitats és un limiti econòmic, la vessa pot ser pagada en els anys, que depenguin de com calgui pagar al que fa l’obra o instal·lació.

Conveni Internacional de persones amb discapacitat

Una persona amb discapacitat, en relació a les obres o instal·lacions sol·licitades, encara que no tinguin el reconeixement administratiu, ha de declarar-se amb un certificat médic clarificador afirmatiu de la situació de minusvalidesa. La llei 15/95 és la que permet que qualsevol usuari de l’habitatge, pot sol·licitar unes obres per solucionar el problema de minusvalidesa, però amb la càrrega de pagar totes les despeses el peticionari.

Compartir

© 2015 MGL Gestió. Todos los derechos reservados | Diseño y programación Mhou

Uso de cookies

Esta web utiliza "cookies" propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las "cookies". Sin embargo, puedes cambiar la configuración de "cookies" en cualquier momento.